UNA COCINA DE ALTURA: LA HISTORIA PIONERA DE CASA IRENE

 

Escrit per Juan Carlos Pérez Jiménez, escriptor i professor, autor de nombrosos llibres i articles, aquest magnífic volum pretén ser un petit homenatge a Irene Espanya, una dona pionera en la gastronomia del nostre país, des del seu restaurant Casa Irene d’Arties, a la Val d’Aran, ha dedicat tots els seus esforços a fer feliços a milers de comensals durant més de cinquanta anys. És un viatge en el temps que exposa unes memòries de treball, família, cuina, vida y, quasi miracles, d’aquesta singular i extraordinària dona que va ser la primera en tenir una estrella Michelin de España. Una dona generosa, confiada y empàtica, molt treballadora i gran cuinera

Amb pròleg de Francisca Vidal Espanya i nombroses fotografies a tot color, el llibre inclou les receptes dels plats antològics de la cuina d’Irene, a més de la història de la protagonista i la seva família, amb un ampli anecdotari, alguns reconeixements i testimonis d’afecte de la seva família i de nombrosos amics, col·laboradors i admiradors de Casa Irene, entre els quals no falta el que subscriu aquest comentari.

Aquest és el meu testimoni que inclou el llibre:

 

“INOBLIDABLES RECORDS DE CASA IRENE: EL CALIU DE FER-TE SENTIR COM A CASA TEVA

La primera vegada que vaig escoltar el nom de Casa Irene, d’Arties, va ser fa molts anys (a principis dels vuitanta), quan un company de feina, en dir-li que anava a passar un cap de setmana amb la meva família a la Vall d’Aran, em va recomanar la visita al restaurant Casa Irene, “no te’l perdis, és el millor de tota la Vall”, em va dir. Seguint el seu suggeriment, vam realitzar un dinar plenament satisfactori a l’establiment.

Anys més tard, a finals de la mateixa dècada, ja com a inspector de la Guia Gourmetour, ens vam allotjar al seu hotel i vam degustar àmpliament la cuina d’Irene España, que ens va semblar senzillament deliciosa, combinant productes tradicionals com patés i sopes que eren una meravella, amb altres plats de línia aranesa amb certa influència francesa, més elaborats però igualment espectaculars.

El setembre de 1987, com a director de la revista «Costa Daurada Gastronòmica i Turística» vaig dedicar la portada a Casa Irene i en el seu interior s’incloia un reportatge de dues pàgines amb els titulars: “Alta cuina en hotels de bells paratges. Recorregut per la gastronomia pirinenca: Casa Irene, a Arties, la millor cuina de la Vall d’Aran”. En ell s’apuntava que l’Hostal Valarties i el restaurant Casa Irene es van inaugurar el 1974, però la seva propietària i xef ja oferia menjars a la dècada dels seixanta a la casa pairal i molts d’aquells clients seguien visitant actualment el seu establiment. Ella explicava amb dolçor que l’art de la cuina cal portar-lo dins, els fogons han d’agradar: “Aquest és el secret, amor a la condimentació, dedicació plena en l’elaboració dels plats. He après molt d’una gran cuinera, la meva mare, que és francesa. Al seu costat em vaig formar culinàriament.”

La Irene també em va explicar que la seva cuina partia de les matèries primeres de la Vall i a partir d’elles buscava plats suggestius i apetitosos, com la pularda desossada, farcida de foie, amb tòfona i Armagnac, condimentada amb una crema de singular elaboració. Així es va assolir una cuina fora de sèrie, mimada per la Irene, qui amb la seva gentilesa i amabilitat cap als clients desbordava tota previsió. Oferia dos menús amb uns entrants abundants fixos, seleccionats per la casa i uns segon a escollir de la carta. “Això és una tradició inicial que s’ha institucionalitzat i no puc canviar -em comentava-, resulta que al principi només tenia quatre/cinc taules i treballava sola amb una persona que m’ajudava. Mentre preparava els plats que m’havien demanat, servia uns entreteniments per fer més curta l’espera: embotits, patés, plats calents, sopa,… i aquest sistema aviat es va popularitzar fins al punt que després els meus clients seguien demanant-me els primers plats seleccionat per mi.” De la temptadora carta d’aquella època recordem els lloms de conill amb salsa de mostassa, el pernilet farcit de foie i tòfona, el magret agredolç…, i, per encàrrec, la famosa i completa olla aranesa.

L’excel·lent qualitat oferida a Casa Irene va fer que l’any 1989 li dediquéssim de nou la portada de la revista, amb una bonica fotografia d’una taula de l’antològic restaurant i tres pàgines a l’interior amb àmplies fotografies de la protagonista.

A partir de les nostres visites, vam conèixer a fons a Irene España, una persona encantadora, de gran cor, delicada i lliurada als seus hostes, a més d’una gran cuinera. Tots els anys següents esperàvem amb ansietat l’estiu per fer el nostre pas per Casa Irene i gaudir del seu benestar, tranquil·litat, exquisits plats i l’amistat d’una persona excepcional, fins al punt que aquella relació inicialment professional es va convertir en una amistat personal profunda. Així doncs, encara avui en dia ens considerem de la família i, entre d’altres anècdotes, vam tenir el plaer d’assistir al casament del seu fill Andreu, actual xef de Casa Irene i que ja seguia els passos de la seva mare, amb l’encantadora María José, qui s’encarrega actualment de la direcció de l’establiment amb la mateixa dolçor i amabilitat que la Irene.

Quants gratíssims moments viscuts a Casa Irene a les nostres visites estiuenques! Els deliciosos esmorzars als frescos matins del Pirineu, els jocs amb el gos Boti al jardí posterior a l’establiment a la banda del riu, les estones de lectura en el saló d’estar amb la llar de foc al costat del petit bar…, fins i tot una vegada vam “apadrinar” un gatet que va viure amb nosaltres durant 16 anys. Casa Irene, amb l’hotel Valarties, sempre ha estat sinònim de sentir-se ben tractat, com a casa. El meu fill, Fèlix Lluís (el Piti, com li diem afectuosament), qui juntament amb la meva dona sempre ens va acompanyar a Casa Irene quan era nen, sempre plorava una mica d’enyorança quan tornàvem a casa al cotxe i només la promesa que tornaríem a l’estiu següent el consolava.

L’ampliació de les habitacions de l’hotel i la instal·lació de la zona Spa, amb la piscina d’aigua climatitzada, jacuzzi i sauna, encara va servir per augmentar el confort dels hostes. I tot això sense oblidar els orígens, el temple gastronòmic creat, amb plats inoblidables com la Tatin de poma, que per a mi és la millor que he menjat mai.

L’any 2017 vaig voler retre un sentit homenatge a Irene i la seva Casa, per la seva tasca, afecte i lliurament a la professió hostalera, atorgant-li el Diploma de «Hotel de l’Any» a la Guia Gourmand, justificant-ho amb el següent text:

“Han passat més de 50 anys en els quals el gran referent gastronòmic de la Vall d’Aran ha estat i continua sent Casa Irene. 40 en l’actual Casa Irene (va començar als inicis de 1974) i com a mínim 10 més en l’antiga casa familiar, on Irene España acollia els primers hostes, la majoria treballadors i pioners esquiadors de la Vall. La seva cuina va captivar des d’un primer moment a tots els que l’assaborien i, fins i tot, la família reial després d’una primera visita el 28 de desembre de 1975 va gaudir en anyades successives dels àpats deliciosos de l’Irene. Quant el seu fill Andreu i la seva jove Mª. José van prendre el relleu, Irene gaudeix veient com la mateixa il·lusió i filosofia de l’establiment que ella va crear, renoven els seus propis somnis en cada detall de l’actual Hotel & Spa Casa Irene, on tothom és ben acollit, consentit i abraçat de l’estima de tot l’equip actual i de les aromes exquisits de la cuina. Menjar a Casa Irene continua sent un plaer que ningú no ha de perdre’s en la visita a la Val d’Aran. I el complement ideal és l’hotel encantador de sol 22 habitacions i suites, amb un agradable spa amb piscina climatitzada, jacuzzi, dutxes de sensacions, sauna, bany turc, per sentir-se com a casa, tranquil i relaxant, amb ampli jardí de gespa amb gandules, al costat del riu. Amb detalls de bon gust en totes les estades, amb una decoració predominantment naïf i bucòlica, amb toc romàntic i habitacions confortables, algunes abuardillades amb bons banys. Per tota aquesta llarga i excel·lent trajectòria la Guia Gourmand 2017 designa Hotel de l’Any 2017 a Casa Irene.

Certament després de conèixer, per la meva tasca periodística professional, com a director d’una guia gastronòmica i turística i una revista especialitzada en la mateixa temàtica, moltíssims hotels i restaurants al llarg de més de 30 anys, vull confessar que Casa Irene i el seu equip, la Irene España, el seu fill Andreu i la seva nora Maria José, em tenen el cor robat.

Finalment no vull acabar aquest comentari sense donar les més expressives gràcies a la família de Casa Irene per fer-me sentir com a casa i viure moltíssims moments molt feliços”.

Deja un comentario